Segle XVIII
Un cop passada la Guerra de Succesió, es torna a tenir notícies del Drac el 25 de maig de l’any 1724, quan es va organitzar una celebració per la proclamació del rei Lluís I. Del 1753 és el llibre de comptes més antic que es conserva de les festes en honor de Sant Fèlix. Trobem que entre les despeses hi ha una anotació que fa referència al cost del Drac, per un total de sis lliures i 14 sous, el mateix que costarà per la Festa Major del 1755.
El dia 13 de juliol de 1753 va enfonsar-se la volta de Santa Maria. Per tal de reconstruir-la es va formar una comissió de capellans i diferents representants de les confraries, que es reunien els diumenges a la vicaria. El 19 d’octubre de 1760 la processó per retornar el Santíssim Sagrament des de la Capella dels Dolors, on s’havia guardat mentre es realitzaven les obres de reconstrucció, fins a Santa Maria es descriu així:
“Primerament tots los trofeos del dia de Corpus, Drach, Gegants, Catoninas, Àliga, et cetera,...” .
Un altre document interessant és la descripció de la Festa Major de 1771 feta pel Baró de Maldà, on narra la processó del dia 30:
“...pasejant carrer amunt y carrer avall fins que la professó comensà, en lloch de timbalas y timbalers a caball, per un disforme drach com los de las professons de Corpus de Barcelona, sí que•l de Vilafranca anaba corrent com un llamp per la plaza.... Aquella bèstia era tota artificial, pués que a ser tota natural bon goig de córrer la gent per a que no•n fes de ella una capirotada. Portava tres ferros en sa espantosa boca, en los que guarnían aquells cucaferons o directors del drach, 3 cohets llarchs, ni més ni menos que candelas de cèu, y al disparar prenia majors brios lo animalàs y, cansat, se llansaba per terra, y, voy rendit, los cuhetaires li calaban foch, chamuscant-lo bé, y ne eixían ells bruts de bigotis...”.
En el Llibre de l’Administració de Sant Fèlix, on hi ha apuntades les despeses i les entrades de l’organització de la Festa Major des del 1778 fins el 1876, és on trobem el volum més gran d’informació del Drac al llarg d’aquesta centúria. El Drac és el ball que apareix més vegades als comptes de la festa.
En els comptes de la Festa Major de 1776 apareixen el drac i els gegants. Aquest és el primer any que se celebra la Festa Major amb Sant Fèlix ja designat co-patró de Vilafranca. La primera anotació al Llibre de l’Administració de Sant Fèlix on una entrada especifica el cost del Drac la trobem al 1779, per un total de 17 lliures. I al 1787 hi ha la primera referència a una reparació del Drac, tot i que no es detalla en què va consistir, i que va costar 7 sous i 6 diners.
També es parla del Drac al Qüestionari de Francisco de Zamora, autor castellà que va viatjar per les terres de Catalunya entre el 1785 i el 1790. En el cas de Vilafranca del Penedès, com a cap del Partit Judicial i com a capital del Corregiment, va realitzar-lo el doctor Manuel Barba i Roca (Vilafranca del Penedès 1753 – 1824), que havia estat administrador de la Festa Major del 1783. En les respostes al qüestionari apareix una petita nota de voltants del 1789 referent a la Festa Major i al Drac:
“La fiesta mayor de S. Félix Mártir se celebra con un novenario, oficio, sermón y procesión por la tarde, en la que van los dos estandartes que tiene cada gremio, la Comunidad de Presbíteros y Ayuntamiento. Los gigantes divierten al pueblo y el dragón hace muchas evoluciones con algunos cohetes que lleva en la boca.”
Al 1795 apareix el primer nom de persona que d’alguna manera està relacionat amb el Drac, és en Miquel Barjau, que s’encarrega de fer els coets i d’altres feines relacionades amb la pirotècnia durant la Festa Major, juntament amb Pau Camps i Silvestre Feliu.